“Reciclar no costa, el més important és tenir-ne ganes”

Dimarts, 10 de novembre de 2020
  • Montserrat Compte (Martorelles, 1953), bibliotecària jubilada i  filla de Ca la Beba, és un exemple de la gestió dels residus domèstics. Parlem amb ella de com veu el canvi de model de la taxa municipal i de quines accions fa per minimitzar els seus residus.

 

L’Ajuntament acaba d’aprovar un canvi de model de la taxa de residus. Ara serà progressiva per persones a l’habitatge i tenint en compte la renda familiar. Què li sembla?

En principi bé, sembla més equitatiu.

El nou model de gestió preveu diferents bonificacions que poden arribar a reduir el 40% de l’import de la taxa... Les coneix?

No, la veritat és que m’avinc a una cosa si és per millorar per tothom. A casa valorem molt el reciclatge, sempre es pot millorar evidentment. De fet aquí paguem una taxa i en realitat hauríem de pagar poquíssim perquè no utilitzem el servei de l’ajuntament pràcticament. Anem a la deixalleria,  el rebuig el traiem un cop al mes si arriba, ...

Una d’aquestes bonificacions serà per tenir compostadora...

Sí, aquí en tenim. Fa molts anys que separem, els meus pares i la meva tieta els hi va costar al principi però ja fa 15 o 20 anys que ho fem. Nosaltres reciclàvem quan poca gent ho feia, no és que sigui una moda ara sinó que hauria de ser una imposició.  A més a més no costa, d’acord que tenim espai a casa, però el més important és tenir ganes de reciclar. Si no tens espai, doncs baixes més vegades al contenidor.

Quines accions fan a casa per tal de minimitzar els residus generats?

Separem el paper, els plàstics i el vidre. Com que tenim hort, sempre hem tingut un femer on aboquem la fracció orgànica que està dividit en tres parts: el que gastem, el que aboquem i el que s’està podrint. Aleshores aquest adob el fem servir per les plantes per l’hort, és un adob molt bo. I penso que la mentalitat que s’ha d’aplicar és aquesta: “per poc que puguis, fes-ho”. És veritat que si vius en un pis costa tenir una compostadora, però hi ha gent que pot i no ho fa.

Ens cal una visió més perifèrica, de dir: “Si s’ha de fer. Fem-ho”. Penso que cal més pedagogia per part de les administracions.  Per exemple, una xerrada que t’ensenyi a separar  diferents mostres de residus. També hi ha pobles que fan servir el sistema d’etiquetes amb l’adreça del domicili i que han d’anar enganxades a la bossa que toca el dia que toca, i si no ho fas bé, multa.

Quan passo pels contenidor de davant de l’estanc em dol quan veig les bosses que surten, les ampolles fora, em fa ràbia. Ho dic i la gent no està mentalitzada.

Per què creus?

És com l’abandonament i el maltractament dels animals,  es veu que ens han d’obligar per fer les coses, com si ens haguessin de multar per fer cas. No sé si és aquesta franja mediterrània... A un holandès no se li acut poder maltractar un gos. I aquí per llei t’han de dir que no el maltractis perquè si no et multaran. Amb el reciclatge penso que passa el mateix. No hi ha prou educació.

A les escoles es treballa molt més que fa anys el tema del reciclatge..

Probablement, però això és una mica com el fumar.   Quan tens 8-10 anys li dius al pare que per què fuma i quan en tens 16 comences a fumar. És com llegir, a l’escola ens fan llegir obligatòriament, quan arribem als 16-20 anys fem faltes i no llegim res ja. Mirem sèries. També té molt a veure amb el que veus a casa que fan els teus pares. Si els nanos veuen que els pares reciclen conscientment i que se’n parla, és com tot...

Les administracions han d’ajudar més, han d’afavorir més. Per exemple, aquelles màquines que veus a Alemanya que per posar-hi una llauna et donen cèntims. Crec que seria una bona opció. Per exemple, aquí n’hi ha un que sempre va pel carrer amb una llauna a la mà i que l’he vist llançant-ne al terra. Aquest senyor, si hi hagués una màquina d’aquestes, cada dia en llançaria. I si ell no la llança, vindrà algú darrer que sí que ho faci. Això comença sempre amb els nens, és un estímul.

Un queixa, en els nous contenidors de piles no hi ha per llançar les piles botó. Què faig? Llançar-les juntes? Si sempre les havíem separat... I una altra, el contenidor també podria estar retolat en català.

I a fora, per exemple, a l’hora de comprar quines accions fa?

Això ho he de millorar. Vaig amb bosses reutilitzables que dins hi tinc de plàstic, de paper i una malla per la fruita i verdura. També m’emprenya una mica la moda que hi ha ara de la malla, perquè veig al Biospace o a l’Esclat malles que valen 20, 30 50 o 1 euro perquè agafis la fruita o la verdura. És curiós perquè tot canvi d’hàbits genera més consum. I això també eh (assenyalant la mascareta), és una vergonya el que valen les mascaretes.

Què els hi suposa dur a terme aquestes accions?

No costa gens. Aprofitar que surts de casa per endur-te una, dues, tres o quatre bosses  i llançar-les no costa. Separar i guardar-ho fins que toqui treure-ho tampoc. Per exemple, quan em porten enciam per les oques ve amb un plàstic. El guardo, l’esbandeixo, el giro i el faig servir per recollir la caca del gos quan el passejo. Aquest de les caques és un altre tema d’imposar-se, l’ajuntament o qui sigui. No costa si tens l’hàbit interioritzat.

Divendres comença la Setmana Europea de la Prevenció de Residus. Martorelles hi participa amb dues accions. Una és el repartiment de canyetes metàl·liques a les escoles i als usuaris de la deixalleria com es va fer l’any passat per tal d’eradicar les de plàstic. Vostè fa servir plàstics d’un sol ús? Quines alternatives troba?

Quan vaig a comprar el peix per exemple. El dia que hi vaig compro molt i com que no vull que m’ho posin en plàstics vaig amb dues carmanyoles grosses.  El pesen amb un paper i el posen a les carmanyoles i el poso dins una bossa amb gel.

Una cosa que he de millorar és que encara llenço massa plàstics de l’aigua envasada. Estic intentant millorar-ho buscant ampolles grans de vidre. 

De canyetes no en faig servir però em sembla una bona idea com la de fa dos anys de repartir ampolles de vidre. Anava molt bé perquè es una ampolla petita que no pesa gaire. Penso que el repartiment s’hauria de fer també a la deixalleria.

L’altra acció és el servei mòbil d’arranjaments tèxtils Didaltruck que ens visita el 12 de desembre al mercat. Com el Reparatruck, però de roba... Com ho veu?

Molt interessant. Sobretot el tema del reciclatge de roba i per a la gent que no sap res de cosir també serà profitós. Jo la roba l’aprofito molt i no em cal reutilitzar-la.

A l’edició 2020 de la Setmana el tema principal són els residus invisibles, sap què son? Per exemple, per a fabricar un mòbil que pesa 200 grams es generen 86 kg de residus. Són aquells residus generats en la fabricació dels productes.

Quina passada. Ho trobo molt fort i està bé que es posi èmfasi en això.

Amb la pandèmia i el confinament, sembla que han augmentat els residus i la seva mala gestió. Perquè creus?

La gent no està educada, no hi ha consciència. Amb la pandèmia també la gent es deprimeix molt perquè tenen situacions realment dures. No m’estranya que molta gent estigui emprenyada i això acabi desembocant en la gestió dels residus.

Ningú ens ha explicat com es reciclen les mascaretes. Hi ha gent que et diu que has de tallar les gomes i llançar-les al rebuig i això és paper, d’altra que et diu que no...

Tenim un problema d’incivisme al poble amb el tema dels mobles i trastos vells. Hi ha gent que no respecta el dia de recollida i ho deixa a qualsevol lloc. Què li sembla?

Al carrer Comerç s’hauria de posar una càmera. Però això només que hi hagi una família que no faci bé, ja perjudica a la resta de veïnat.

Vostè és de tota la vida del poble, sempre hi ha hagut incivisme?

Abans es llançava molta cosa al bosc, ara per sort no passa. Potser abans no hi havia tan respecte per l’entorn, per part de l’ajuntament i de la ciutadania. L’incivisme hi ha estat sempre, penso que això dels contenidors al carrer és bastant lleig. Hi hauria d’haver un porta a porta per tot, un horari per treure les coses i recollir-ho al moment. Cal incentivar el civisme i el reciclatge d’alguna manera.

Com ha canviat Martorelles?

S’ha fet molt gran, clar. Quan jo era petita aquí davant (Farmàcia Samsó) hi havia una vinya; i quan la meva tieta era petita aquí a la Fabriqueta hi havia una vinya. La vinya d’en Jepet.

Quines accions pot fer la ciutadania per a millorar en la nostra gestió dels residus i el medi ambient en general?

Separar de debò, no n’hi ha prou. Les administracions són les primeres que han de donar exemple a la ciutadania. Ens hem de creure més que ens en beneficiem de reciclar. No sé si s’ha d’anar porta a porta i fer un decàleg dels avantatges de reciclar.

A Martorelles estem en un 84% de reciclatge, dels millors de Catalunya...

No ho sabia però molt bé. Llàstima de l’incivisme si no seríem els primers. L’ajuntament hauria de repartir bosses amb codis identificatius del domicili i la gent que ho fa bé premiar-la i la que no, sancionar-la.

Un racó especial del poble que li agradi...

La plaça de la Sardana, m’agrada molt com ha quedat. També el passeig dels plataners de la riera. I a veure si fan la passera de Can Sunyer perquè el passeig de la riera cap a l’escola està fatal. Allò es diu les Alzines. És molt estret, et trobes gent amb bicicleta, corrent, quan plou les clavegueres fan una pudor horrorosa. Les tovalloletes que llença la gent al vàter surten... És un tros molt exòtic, ombrívol, humit...

Darrera actualització: 5.01.2021 | 10:49