"No cal definir-se com abans d’internet, només posar play"
Pau Vallvé (Barcelona, 1981) presenta aquest 2017 el seu 15è treball, ‘Abisme cavall hivern primavera i tornar’, un disc doble amb 22 cançons. El músic barceloní serà el 27 de maig al Festival Brunzit de Martorelles.
Acabes de publicar el teu 15è treball, “Abisme cavall hivern primavera i tornar”, un disc doble amb 22 cançons. Com el definiries?
Igual que els discs anteriors és un disc que parla de les coses que m’han passat, he sentit o pensat des que vaig fer l’anterior. No em sé inventar històries, faig cançons del que em passa, de manera que els meus discs acaben sent com fascicles d’un dietari personal. Aquest nou disc doble, per tant, és un fascicle més. El fet de que aquest sigui doble és perquè en aquests dos últims anys la meva vida ha donat moltes més voltes que de costum i si no volia saltar-me cap etapa, el màxim que he pogut resumir ha sigut amb 22 cançons.
I què significa el títol?
Com que aquest cop el disc és doble i no va d’un tema sinó més aviat de l’itinerari d’aquests dos últims anys, volia que el títol ja ho donés a entendre, i per tant, fer una llista poètica de totes les etapes per les que va passant el disc (i fent servir paraules que hi surten) em va semblar el més adequat.
És un disc que arriba després d’una gira europea de 15 concerts a 15 ciutats diferents. Quina relació guarda amb aquest viatge?
Va ser una experiència espectacular! I és una passada poder-ne tenir per sempre el record en forma de sèrie documental! 15 concerts en 15 ciutats en 15 dies! De Barcelona fins a Sèrbia! I sense fer servir diners!
"Faig els discos que a mi m’agradaria escoltar. Aquest projecte és el meu espai de llibertat, no estic disposat a perdre’l!"
Com definiries la música que fas?
És, en general, música introspectiva. Alguns diuen que entre el rock i la música d’autor. No hi penso massa, tenint YouTube, Spotify, etc... ja no cal definir-se com feiem abans d’internet, ara només cal posar play!
Quin tipus de públic t’imagines quan fas una cançó?
Ui, mai faig música pel públic, faig sempre el que em surt, el que m’agrada i de la manera que em ve de gust fer-ho. Mai pensant en vendre-ho o en si agradarà o no. No val la pena! Faig els discos que a mi m’agradaria escoltar. Aquest projecte és el meu espai de llibertat, no estic disposat a perdre’l!
Continues auto-editant els teus treballs, fins i tot la distribució. Quan i per què ho vas vas començar a fer?
Fa dos discs que m’auto-gestiono del tot el projecte. Després de 13 discs fent les coses com sempre ens han dit que s’han de fer (amb discogràfica, mànager, editor, distribuïdor, promotor, etc) i perdent molts calers amb cada disc vaig decidir que posats a perdre-hi diners, preferia perdre’ls sent fidel als meus valors, sense intermediaris i fent les coses com jo creia que les volia fer. I curiosament des de llavors vaig començar a viure de la música. Els avantatges són principalment de llibertat, de poder fer les coses com tu vols en tot moment i que tots els beneficis són per tu. Els inconvenients principals són que t’ho has de pagar tot tu, i que és una feinada increïble fer-s’ho absolutament tot!
Aleshores, on podem trobar el teu disc?
Vaig veure que el 80% dels discs els venia als concerts i que de la resta la majoria eren a través de la web, així que he decidit auto-distribuir-me. El disc es pot comprar als concerts, a la web o a algunes botigues de discos petites a les que els porto jo personalment les còpies (el llistat, a la meva web).
El projecte Estanislau Verdet va ser un vehicle per arribar fins aquí?
Després d’una etapa molt depressiva cantant en anglès, em va venir de gust fer el burro en pla humor-ironia i en català, per a mi i els quatre col·legues. I de cop va funcionar i es va fer gros. Per això ho vaig matar, no era un projecte que em representés i no em volia acabar convertint en allò. Evidentment cada cosa que he fet ha servit per arribar a la següent, però ni va ser “algo” premeditat, ni molt menys un pas lògic. Allò va ser una bogeria aïllada. La vaig gaudir, però no vaig voler que anés més enllà.
"A Martorelles porto una banda molt canyera, més elèctrica
i potent, així que anirem de cara a barraca"
El proper 27 de maig et veurem al Festival Brunzit de Martorelles. Què podem esperar d’aquest concert?
Ens fa molta il·lusió! En aquesta gira porto una banda molt canyera, més elèctrica i potent, així que anirem de cara a barraca. Moltes ganes!
Què suposa ser el cap de cartell d’un festival emergent que tot just celebra la segona edició?
A nosaltres el que ens agrada és tocar, sigui en un festival gran, en un de petit, en una sala de concerts o al menjador de casa. Així que serà un plaer venir!
Coneixies Martorelles?
Diria que no hi he estat mai, així que serà una molt bona ocasió per estrenar-me i conèixer Martorelles!
Ara toca gira durant l’estiu? I després?
La idea és girar aquest disc almenys un any! Així que fins a principis de 2018 estarem tocant, i encantats! Després ja es veurà, però segur que venen més discos!
Amb quin músic/banda del panorama català actual t’agradaria treballar?
Tinc la sort d’haver col·laborat amb molta de la gent que admiro d’aquí: Maria Coma, Joan Colomo, Standstill, New Raemon, Inspira, Love Of Lesbian, Daniel Lumbreras, Nico Roig, etc. No en tinc en ment cap de concret pel futur, però segur que sorgeixen coses. Per fi tenim molta gent fent coses precioses per aquí, una sort!
